La infantesa és un concepte que neix amb la modernitat. Abans es pensava que els fillets i les filletes no eren més que adults imperfectes que encara havien de créixer. Avui, la concepció general és molt diferent. Sabem que la infància és una etapa importantíssima en la vida de qualsevol individu, i que d’ella en depèn la plenitud de la vida adulta.
Avui pensam que tots els infants del món tenen dret a la vida, a l’alimentació, al joc, a la salut, a la llibertat. Tenen dret a una família que els doni amor i afecte, dret a tenir un nom i una nacionalitat. A la llibertat de consciència, a donar a conèixer i compartir les seves opinions. Tots els fillets
i les filletes, de tots els països, tenen dret a la pau mundial, a la protecció durant els conflictes armats, a la protecció contra el tracte negligent, contra el segrest, contra el treball infantil, contra qualsevol forma d’explotació. Tots els menors de 18 anys tenen dret també a la informació adequada, a la llibertat d’expressió, a conèixer i gaudir de la cultura.
Sabem que tanmateix, no sempre es respecten aquests drets i que arreu del món hi ha infants desprotegits. És per açò que, cada 20 de novembre quan es celebra el Dia Mundial de la Infància, als mitjans de comunicació se’ns dóna peu a parlar de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que és el primer instrument internacional, jurídicament vinculant que incorpora tot el ventall de drets humans, ja siguin civils, culturals, econòmics, polítics o socials.
Va ser l’any 1989 quan els dirigents mundials van decidir que els fillets i les filletes menors de 18 anys havien de tenir una Convenció especial, destinada exclusivament a ells, perquè els infants necessiten una cura i protecció que els adults, pel fet de ser-ho, no necessiten. I així, el 20 de novembre de l’any 1989, l’Assemblea General de les Nacions Unides, que és l’òrgan principal de les Nacions Unides, on estan representats tots els Estats membres cadascun amb un vot, va adoptar la Convenció sobre els Drets de l’Infant, un tractat internacional que recull en 54 articles tots i cadascun dels drets dels menors.
Avui pensam que tots els infants del món tenen dret a la vida, a l’alimentació, al joc, a la salut, a la llibertat. Tenen dret a una família que els doni amor i afecte, dret a tenir un nom i una nacionalitat. A la llibertat de consciència, a donar a conèixer i compartir les seves opinions. Tots els fillets
i les filletes, de tots els països, tenen dret a la pau mundial, a la protecció durant els conflictes armats, a la protecció contra el tracte negligent, contra el segrest, contra el treball infantil, contra qualsevol forma d’explotació. Tots els menors de 18 anys tenen dret també a la informació adequada, a la llibertat d’expressió, a conèixer i gaudir de la cultura.Sabem que tanmateix, no sempre es respecten aquests drets i que arreu del món hi ha infants desprotegits. És per açò que, cada 20 de novembre quan es celebra el Dia Mundial de la Infància, als mitjans de comunicació se’ns dóna peu a parlar de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que és el primer instrument internacional, jurídicament vinculant que incorpora tot el ventall de drets humans, ja siguin civils, culturals, econòmics, polítics o socials.
Va ser l’any 1989 quan els dirigents mundials van decidir que els fillets i les filletes menors de 18 anys havien de tenir una Convenció especial, destinada exclusivament a ells, perquè els infants necessiten una cura i protecció que els adults, pel fet de ser-ho, no necessiten. I així, el 20 de novembre de l’any 1989, l’Assemblea General de les Nacions Unides, que és l’òrgan principal de les Nacions Unides, on estan representats tots els Estats membres cadascun amb un vot, va adoptar la Convenció sobre els Drets de l’Infant, un tractat internacional que recull en 54 articles tots i cadascun dels drets dels menors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada